Diarrea Mental

Són moments de gran pèrdua. Grans estadistes, homes de talla, valents i enèrgics, abandonen el panorama.

La política actual, tan insípida i abonada al marketing descarat i falsari, no es pot permetre unes baixes tan insignes.

Podrem estar d'acord, o no, amb ells. Diran coses o en faran d'altres que ens ofendran, però no podem negar que són creïbles, i divertits.

Capaços de defensar les seves idees a cops de puny, encara que siguin etzibats a dones o persones grans (com Le Pen, que es retira de la política), picant grotescament al cap a un engolat ex-ministre (Ruiz-Mateos, no es presenta a alcalde) o pujant a sobre de tancs (Eltsin, QEPD), han demostrat que tenen el que s'ha de tenir.

Una dosi moderada de violència (no parlo d'armes de foc ni d'armes blanques, evidentment) en mans d'un polític, deixa ben clar el seu compromís polític, la seva manca de falsetat.

En aquest sentit, reitero que els meus favorits són els polítics asiàtics, autèntics mestres en el cos a cos en les càmeres de representació parlamentàries.