Diarrea Mental

Quan comencen les campanyes electorals, acostumo a posar-me de mala llet. Com ja us he dit diverses vegades, crec fermament en la falsedat dels polítics, almenys, de la majoria. Sobretot, em fa fàstic quan em diuen "Vota xxx", de manera imperativa, sense un "sisplau", "et prego", "et suplico" o quelcom semblant.

Les campanyes em recorden a un fet que em va passar a la infantesa.

"Una tarda, el professor de música va entrar a classe caminant d'una manera molt rara, feia esses. També me'n vaig adonar que el seu alè feia una pudor estranya, i això que va passar a més de cinc metres de la meva taula. Es va asseure i va plantejar el tema del dia. Havíem de votar qui era el millor músic que coneixíem. Dit això, es va quedar adormit sobre la taula.

Els kapos de la classe es van mirar immediatament i van cridar els seus sicaris. Van estar xerrant una estona i van donar les seves consignes: S'havia de votar Mike Oldfield. Es van armar cadascun amb un llapis afilat i van anar passant per les taules. Tots els xiquets escrivien atemoridament el nom obligat, però algun infant es negava, perquè els agradava molt Torrebruno, Enrique y Ana o Teresa Rabal. No cal dir que sofriren la punxada implacable del llapis al seu cap.

Ja se m'acostaven, i jo no sabia què fer; m'agradava Oldfield (no el que més) però era més gran la meva ràbia. Quan es va acostar l'etxèrcit de sicaris, jo ja tenia escrit "en redondilla" Mike Oldfield, però quan anaven a agafar-me el paper, vaig tenir un rampell: Em vaig aixecar i braç en alt, salut nazi, vaig cridar "Heil Oldfield", tant fort com vaig poder. El que m'anava a prendre el paper es va girar mirant el kapo principal, amb cara de sorpresa. Al kapo, il-luminat, li va fer gràcia la idea i es va posar a cantar una cançó alemanya (una marxa nazi), i boig d'alegria, es va pintar un bigotet hitlerià, es pujà sobre la taula i va fer una arenga en un alemany fictici, gesticulant exageradament. Jo vaig aprofitar per canviar el paper.

Quan el professor va fer l'escrutini, el meu paper va ser l'últim en ser llegit. Tothom havia seguit la consigna, però l'últim vot va ser per a  Iron Maiden. El professor, amb una mirada de pícara maldat, va dir que, sentint-ho molt, no podia declarar Mike Oldfield millor músic de la Història, per la falta d'unanimitat.  Es va organitzar una terrible batussa. Les investigacions , delacions i tortures van durar tres setmanes. Jo, naturalment, me'n vaig lliurar, però al cap d'un temps, els kapos van acabar pagant-ho..."

Estem fins als collons de pagar impostos i de fotre'ns, avui sí i demà, també, per la falta d'honestedat, la incompetència, la dessídia i l'estupidesa dels polítics.

A Torredembarra (i a tants llocs més) no hi ha prou places d'escola bressol públiques ("pues te jodes, chavá"),  i tampoc no hi ha parcs, però sí molta zona blava i delinqüència (en realitat menys que a la majoria de llocs, però, la que hi ha, ja és més del que es pot tolerar). També hi ha un bunyol d'empedrat a la zona peatonal que fa fàstic (això, després de tants mesos de carrers estil Sarajevo?). Trist i vomitiu.

La meva esposa i jo vàrem fer cua des de les 17.30 del dijous fins a les 10.00 del d¡vendres per aconseguir plaça en una escola bressol privada. Aquí us transcric l'encapçalament de la crònica del Diari de Tarragona (van venir a entrevistar-nos cap allà les deu, amb tota la nit per endavant):

 En vela por una plaza de guardería privada ante la falta de públicas. Han pasado toda la noche frente a una guardería privada para asegurarse una plaza para sus hijos el próximo curso. Padres de Torredembarra denuncian la falta de previsión del Ayuntamiento para crear plazas públicas. Según el plan del consistorio, la próxima guardería no estará hasta fin del curso 2008-2009.
jMB | baselga@diaridetarragona.com

Són moments de gran pèrdua. Grans estadistes, homes de talla, valents i enèrgics, abandonen el panorama.

La política actual, tan insípida i abonada al marketing descarat i falsari, no es pot permetre unes baixes tan insignes.

Podrem estar d'acord, o no, amb ells. Diran coses o en faran d'altres que ens ofendran, però no podem negar que són creïbles, i divertits.

Capaços de defensar les seves idees a cops de puny, encara que siguin etzibats a dones o persones grans (com Le Pen, que es retira de la política), picant grotescament al cap a un engolat ex-ministre (Ruiz-Mateos, no es presenta a alcalde) o pujant a sobre de tancs (Eltsin, QEPD), han demostrat que tenen el que s'ha de tenir.

Una dosi moderada de violència (no parlo d'armes de foc ni d'armes blanques, evidentment) en mans d'un polític, deixa ben clar el seu compromís polític, la seva manca de falsetat.

En aquest sentit, reitero que els meus favorits són els polítics asiàtics, autèntics mestres en el cos a cos en les càmeres de representació parlamentàries.

En efecte, no es pot dir d'altra manera.
Si, ben certament, ha aconseguit un gran èxit com a semental, deixant embarassada l'ínclita Maria de la Pau Jané, ha fracassat en els seus intents de tractar la crisi de doble personalitat de la seva dona.

De petit em deien que hi havia tres maries : La Caca, la Merda i la Porqueria. Ara n'hi una de nova, la maria de la Guerra.
És clar, que només una personalitat d'una gran i subtil intel.ligència i d'un refinament exquisit és capaç de no ser del PP i que no li agradin gens moltes cosetes de les que fa i anar amb la idea de ser consellera autonòmica dels fatxes ...
En fi, a mi no m'ha caigut mai bé, la pedant engreïda aquesta, encara que té, almenys, deu polvos.

Una prova de bona música alemanya. En tinc moltes més, però les posaré només si agraden. No tinc res contra els alemanys en general, només contra molts d'ells.

Vull retre homenatge a tota una Senyora de l'Espectacle. Ja li agradaria a genteta com Norma Duval o Ana Obregón arribar-li només ni que fos a la sola de les sabates de la nostra admirada Carmen.

Art, classe, bellesa, donaire, inspiració...

Una de les meves admirades rockeres.
Fa música de veritat, no gilipollades i remenades de cul sense sentit com la Spears, l'Aguilera, la Chenoa i d'altres...

I està bastant bona !

US RECOMANO TAMBÉ EL SEGÜENT POST

DiarreaMental opta ara per fer una tasca solidària i culturitzadora.
Ens allunyarem de les menjades de coco de les principals ràdios, teles i diaris, i començarem a descobrir nous horitzons.
Per a vosaltres, que no teniu prejuicis ni complexos, aniré posant-vos videos.
Espero que us n'agradi algun !!!

CLUESO és un dels meus grups favorits